La matinada cau
el vent ha afluixat,
demano d'un plegat
fer-te meva si et plau.

En un futur proper,
els dos entendrem
de tot plegat el perque
i si els cors fusionem.

Et veig tant jove,
et veig tant tendra
la lluna és plena,
la vull en un cove.

Trentasis anys és mitja vida
i a mi s'em quedarà pansida
abans que tu arribis als trenta,
per molt que visqués de renda.
Us dono mil gràcies per l'interés
no us ho pregueu malament.

RECULL

Aquest és un recull de records d'infantesa de la meva mare, qualsevol paral.lelisme amb la
situació actual jo, personalment, el considero purament i simplement malintencionat.

Bon Vespre:

Em dic Roser i vaig néixer a l'u d'octubre de 1932.
Els meus primers records són en temps de la República, els grans em deien:
"hem de tornar a votar", jo no entenia que volien dir i botava i botava...

De sobte, els militars es van aixecar i com a consequència, Espanya quedà dividida en dos
bàndols. Catalunya es mantingué fidel a la República i, els soldats, a Sidamon
prengueren la farreria del pare que no podia negar-se a que agafessin estris,oli
i d'altres queviures. Si hi posava algun impediment l'hi deien tot brandant el fusell:
"estamos en guerra, herrero".
Al poble manava el comité, format per anarquistes i un d'esquerra que morí "accidentalment"
al caure del camió, tothom sabia que l'havien matat, davant la seva opinió negativa a anar
pels pobles matant capellans. Els del comité també anaven requisant capons dels millors
corrals del poble.
Més tard van arribar els bombardejos i calia anar al refugi.
Els soldats em preguntaven. Com et dius? i jo els hi contestava:"Roser, per servir a Déu
i a vosté", a la que algun capitost exclamava: "No n'hi ha de Déu"

SERÀ MILLOR

Aviam si avui no ens la peguen,
serà millor que no encaixem cap gol,
confio plenament amb Ter Stegen
però val més no permetre el contracop.

POTSER

Per Sant Jordi no t'entregaré una rosa,
ni tu un llibre per anar fent cultura,
de moment tot plegat és antinatura
més endavant potser serà un altra cosa.

RARO

Em sento un alcohòlic,
quan començo no paro,
reso perque com a catòlic
encara que sembli "raro"