Txema Serrano: de febrer 2013

dilluns, 25 de febrer del 2013

Si aconseguim estar junts
maldecaps tindràs a munts,
sóc un noi amb problemes,
no vull trencar-te els esquemes.

Noia rosseta
dona'm temps,
amb l'anima inquieta,
temo a que estem.

No hi ha pas cap estació
que porti tants conflictes,
primavera, cors estrictes,
cuideu-vos amb sensació.

Els primers contraforts
del Pirineu són nevats,
blanca neu porta sort
i desitjo, bones novetats.

Cap fogó de l'infern
em treurà la melangia,
no sé si serà quelcom etern
però penso en tu nit i dia.

No sé ni qui sóc,
vai perdut del tot,
sempre ple de pors...
guapa, estic mig mort.

En la vida no tinc sort.

Ho sento molt,
potser no tenim
després de tot,
res en comú
potser no t'estim,
no m'aguanta ningú.

Tarda de Sant Valentí,
no trobo enamorament,
buscant un complement
però no sabré pas qui.

Aquesta sensació de desamor
em té ben atacat el meu cor.

Tens compàs d'espera,
la florida de l'ametller
no anuncia la primavera,
és lo que té el febrer.

Despertar ben dolç
però estic fet pols,
antipsicòtics i somnífers,
encara contaminaré aqüífers.

Per poc que t'implicos
encara tinc present,
quan et vaig felicitar,
al complir els 2 "patitos",
va ser per recordar,
a la meva ment.

La meva psique
està del tot malalta,
lo meu cor s'hi implique,
l'amistat trobo en falta.

Si la Candelera plora,
seràs la meva il.lusió
i la meva reina mora,
seràs la meva rebelió.