Poema inspirat en les meves anades a Bellpuig, publicat a l'Avenç fa bastant temps.
La nit mor i les primeres clarors
et fan recordar, antics amors,
seguint els rastre dels penitents,
encens la primera cigarreta
i la vida et dóna per bestreta
la pau d'aquells íntims instants,
en que tots ens sentim infants
agafats de la protectora mà,
de la lluita diària per la vida,
que no és pas gens en va
la nostra sella i la nostra brida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada