divendres, 23 de novembre del 2012

NE PREN A MI

Aquest va ser el meu primer poema, escrit com a deures en la classe de català de 3er de BUP. Els tombs que dona la vida,oi? Ara sóc jo el solteron.
Ah, per cert, es tractava d'imitar el "Ne pren a mi" de Ausias March.
Mil gràcies al professor, el Sr.Escudé.
I que Deu m'ajudi a sortir d'aquest embolic on m'he ficat..

No em passa a mi
com al conco del Pallars,
que baixa al Big Ben
a buscar xicota
i que balla encarcarat,
tot fent l'idiota.
Jo que per manca d'una
en tinc quatre.
Com vols que t'estimi
a tu només?,
si quan ens n'anem junts
ens segueixen les altres tres.

1 comentari:

  1. Sempre ho he dit, que ets l'amo !!!! Al llegir-lo, me n'he recordat d'aquest poema...

    ResponElimina