NE PREN A MI

Aquest va ser el meu primer poema, escrit com a deures en la classe de català de 3er de BUP. Els tombs que dona la vida,oi? Ara sóc jo el solteron.
Ah, per cert, es tractava d'imitar el "Ne pren a mi" de Ausias March.
Mil gràcies al professor, el Sr.Escudé.
I que Deu m'ajudi a sortir d'aquest embolic on m'he ficat..

No em passa a mi
com al conco del Pallars,
que baixa al Big Ben
a buscar xicota
i que balla encarcarat,
tot fent l'idiota.
Jo que per manca d'una
en tinc quatre.
Com vols que t'estimi
a tu només?,
si quan ens n'anem junts
ens segueixen les altres tres.

DOS MOTS

La dansa entre dos mots,
l'un pot ser el desamor
i l'altre el desig de tot.

El que no mata et fa més fort.

LA MALALTIA

Digueu-me que punyetes,
faig, sortin els dissabtes,
guaitant tendres cuixetes
i tants escots no aptes.

Diuen que potser podria,
centrar-me en una esposa
i a més a més ben rica,
però això ja és un altra cosa,
perque si em fixo en l'interés
alhora de trobar una nòvia,
amb la malaltia i demés,
quan duraria la història.

SERÀ?

Llàgrimes cauen, però a part,
creix la capacitat d'estimar.
Serà alguna passió renascuda
que els dissabtes és benvinguda.

AQUÍ A PONENT

Tardor de pluja
aquí a ponent,
per molt que fuja
de forma indecent.

El meu esperit,
és tant ben parit
que la nit s'atança
i no tinc recança.

PARAULES

Jo voldria viure
un Tot Sants,
voldria escriure
com ho feia abans.

Però les paraules,
m'han abandonat
com males barjaules,
amb qui he confiat.

CASTANYADA

Happy Halloween

feliç Castanyada,

els que millor ho viuen,

segur que és la mainada.